Francesc Macià (1859-1933)

Instaurada la República de Catalunya, Francesc Macià va proclamar l'Estat Català dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques i va començar a formar el govern català. Més tard, va acceptar reconvertir-lo en el de la Generalitat i elaborar un Estatut d'Autonomia per Catalunya l'any 1932.

Polític, fill d'una família de les Borges Blanques dedicada al vi i a l'oli. Amb quinze anys, va ingressar a l'acadèmia d'enginyers militars de Guadalajara (Castella), des d'on, com a tinent, va anar a parar a Barcelona. L'any 1882, essent capità, va ser enviat a Lleida, on va agafar el comandament dels enginyers militars, va ascendir fins a tinent coronel, va dirigir algun projecte topogràfic i es va casar amb Eugènia Lamarca i de Mier (1888).
El 1906 es va presentar pel districte de les Borges Blanques per la Solidaritat Catalana, renunciant d'aquesta manera a la seva carrera militar. Al mateix temps, va ocupar una plaça per Barcelona dins de la candidatura de la Solidaritat Catalana. Guanyant les dues places, va renunciar a la de Barcelona i es va limitar a la de Borges Blanques, que va anar renovant posteriorment. Entre el 1910 i el 1914 es va apropar al republicanisme de la UFNR, on va conèixer Pere Coromines, Jaume Carner... Després de la crisi de la UFNR, va col·laborar al setmanari "Renaixement", de la Unió Catalanista, a través del qual va impulsar posicions revolucionàries.
Entre el 1918 i 1919, Macià va idear un programa més social i nacionalista, per oferir-lo a les esquerres i com a alternativa a la Lliga Regionalista. Per aquest motiu va intentar agrupar sectors de la petita burgesia i de la classe obrera al voltant d'un programa independentista, fet que va donar lloc a la Federació Democràtica Nacionalista. L'abril del 1922 va crear l'Acció Catalana, però la seva proposta de formar un Estat Català va ser denegada, de manera que se'n va desentendre.Tot seguit, des dels seus articles a "La Tralla", va organitzar un nou moviment que agrupava tot el catalanisme radical i que, en pocs mesos, va acabar anomenant-se Estat Català.
Després del cop d'estat del general Primo de Rivera, es va traslladar a Perpinyà a mitjans del mes d'octubre del 1923. Més endavant, es va instal·lar a Bois-Colombes, prop de París. Des d'allí, i més endavant des de Prats de Molló, va preparar i organitzar directament una incursió armada a Catalunya. El complot va ser avortat i Macià detingut i empresonat a Perpinyà. Ja a la presó de La Santé de París, es va obrir un procés en què Macià va ser defensat per Henri Torres. Després de dos mesos de presó, el van obligar a traslladar-se a Bèlgica, des d'on es va embarcar cap a l'Uruguai. Poc després va entrar clandestinament a l'Argentina i ho va aprofitar per recórrer els centres catalans de les ciutats més importants. Més endavant es va dirigir cap a l'Havana per participar en l'assemblea preparada per Carner i Ribalta, per Josep Conangla i per ell mateix des de Buenos Aires. Aquesta trobada va servir per fundar el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, i es va aprovar la constitució d'una futura República Catalana.

De retorn a Europa, no va poder entrar a Suïssa, de manera que va tornar a Brussel·les. La dictadura de Primo de Rivera va desfer-se i Francesc Macià ho va aprofitar per travessar il·legalment França fins a arribar a Barcelona al mes de setembre del 1930. Torna a ser detingut i el traslladen a Bèlgica. Finalment, el 22 de febrer de 1931, enfonsat el general Berenguer, va poder tornar a casa sense cap més inconvenient. Al març del mateix any va donar per constituïda l'Esquerra Republicana de Catalunya i va ser-ne escollit president del consell directiu. El 12 d'abril el partit va triomfar a les eleccions municipals i Lluís Companys va proclamar la República a Catalunya. Dos dies més tard, Francesc Macià va proclamar l'Estat Català integrat en la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del govern de la República Catalana, amb Esquerra Republicana i la Unió Socialista de Catalunya. Tres dies després va accedir a reconvertir el govern de Catalunya en govern de la Generalitat de Catalunya i a elaborar un Estatut d'Autonomia per a Catalunya. El dia de Nadal va morir exercint el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya.