Sóc perico i què!

Manel Lucas, que s'ha definit com “perico de sèrie”, ha agraït a l'Espanyol el suport en aquesta iniciativa “malgrat que no és un llibre oficial del club”. “L'Espanyol s'ha pres moltes molèsties i agraeixo que em deixin asseure'm en la mateixa cadira en la qual ho fa Tamudo”, ha explicat entre bromes.

En la seva al·locució, Manel Lucas també ha argumentat que “quan un és perico des de naixement, la imatge que tens és molt diferent. De petit pensava que tothom era de l'Espanyol fins que vaig descobrir que alguns tenien certs detalls per ser del Barcelona. En aquest sentit, el que tinc clar és que ser de l'Espanyol és adoptar una opció esportiva catalana, de moment minoritària, en la que s'aposta per la gent de la casa, es creu en la importància de la plantilla i la lluita que s'estableix entre expectatives i resultats sempre és bona. Realment, ser perico dóna moltes satisfaccions”

El popular periodista també ha assenyalat que “això que sembla una raresa sociològica, ha anat evolucionant i cada vegada es veu menys. No podem canviar la societat, però sí podem canviar les nostres pròpies coses. Espero que molt aviat puguem veure que la diferència esportiva entre nosaltres i el nostre màxim rival sigui menor i que es doni un fet similar al que passa en una ciutat com Milà amb dos equips molt semblants”.

Manel Lucas ha reconegut que el seu llibre no és només un recorregut per petits detalls de la història de l'Espanyol sinó que inclou aspectes de filosofia i d'un tipus de “imaginari religiós, encara que cadascun podrà posar els adjectius que vulgui a aquesta espècie de manifest periquito que es dóna al viure al costat d'un monstre, en el sentit purament quantitatiu, com l'altre club de la ciutat i les dificultats i avantatges que pots tenir”.